Alguna vegada has sentit inseguretat? Què has fet al respecte quan tu ho has sentit o has vist que algú estava patint per culpa d’aquesta inseguretat? Has creat unes parets d’aire com boira espessa? O has fet d’aquest aire la construcció del teu individu? O has fet d’aquest aire l’ajuda per a construir els individus del teu voltant en llibertat sobrevolant i destruint parets d’aire entre uns i altres, per així fer de l’estranyesa el teu confort?

​​

PARETS D’AIRE és un espectacle que, a través de la poesia sortida del capítol PARETS D’AIRE del llibre CAUREM de Pau’a’m, la música immersiva de Miquel G. Font i la bellesa de la dansa, transporta a l’espectador per un viatge d’autoalliberació, per un viatge de retrobament, per un viatge d’inici que posa límit i final a tots aquells factors que t’oprimeixen o et fan ser opressor.

​​

Una escena on les inseguretats tanquen a l’intèrpret que, gràcies a la veu interna i l’ajuda d’una altra intèrpret que passa de ser un factor extern per entrar dins del seu espai ple de boira espessa, gràcies a la cooperació i l’ajuda que es donen podran trencar i fer escampar qualsevol boira, boirina o brisa d’inseguretats entre ells.

​​

L’espectacle parla de com retrobar-se un mateix amb la seva versió més verdadera alliberada de tabús i estigmes causats per una llarga llista d’inseguretats provocades per factors externs opressors que funcionen com a parets d’aire cap a un mateix o cap als altres. Fent denúncia del masclisme, l’lgtbiq+fòbia, la situació climàtica, la discriminació ètnica, el sistema capitalista, etc.

​

Un mirall per a qualsevol espectador que fa pensar sobre quin paper exercim dins del sistema del qual tant ens queixem, però que tant hi contribuïm en cada acció del dia a dia, encara que sigui des de l’assentiment i acatament del mateix sistema.

 

PARETS D’AIRE et convida a trencar aquestes parets d’aire i convertir l’aire tan essencial simplement en el medi per respirar en comunió d’igualtat i llibertats en tots els sentits.