Alguna vegada has sentit inseguretat al què diran, al teu futur, a la situació climàtica, a la situació artificialitzada que viu la humanitat, a la teva sexualitat o a qualsevol altra situació que et creï inseguretat? Què has fet al respecte quan tú ho has sentit o has vist que algú estava patint per culpa d’aquesta inseguretat? Has creat unes parets d’aire com boira espessa o has fet d’aquest aire la construcció del teu individu o ajudar a construir els individus del teu voltant en llibertat sobrevolant i destruint les parets d’aire entre uns i altres, per fer de l’estranyesa el teu confort?​

PARETS D’AIRE és un espectacle que a través de la poesia de Pau’a’m, la música immersiva de Miquel G. Font i la bellesa de la dansa transporta a l’espectador per un viatge d’autoalliberació, per un viatge intergeneracional, per un viatge de retrobament, per un viatge d’inici que posa límit i final a tots aquells factors que t’oprimeixen o et fan ser opressor. Una escena on les inseguretats tanquen a l’intèrpret dins d’una caixa de ferro, que gràcies a la veu interna i l’ajuda d’una altra intèrpret, que passa de ser un factor extern per entrar dins d’aquesta caixa de ferro amb boira espessa, i gràcies a la cooperació i l’ajuda que es donen podran trencar i fer escampar qualsevol boira, boirina o brisa d’inseguretat entre ells.​

L’espectacle parla de com retrobar-se un mateix amb la seva versió més verdadera, alliberada de tabús i estigmes, abraçant tant aquell nen petit com la seva versió adulta i la seva versió més vella que està per venir. Fent denúncia del masclisme, la lgtbiq+fòbia, la situació climàtica, la discriminació ètnica, la situació capitalista, etc. Un mirall per a qualsevol espectador, que fa pensar sobre quin paper exercim dins del sistema de qual tan ens queixem però que tan hi contribuïm en cada acció del dia a dia, encara que sigui des de l’assentiment i acatament del mateix sistema.​

PARETS D’AIRE et convida a trencar aquestes parets d’aire i convertir l’aire tant essencial simplement en el medi per respirar en comunió d’igualtat i llibertats en tots els sentits amb un mateix i en relació amb elstres.