top of page

PARETS D'AIRE

Pròxim espectacle de Pau'a'm CreARTions

Qui atorga al mascle

la valentia de creure’s

amb el dogma absolut?

Quin dret ha tingut

que l’ha fet creure’s

un ésser insuperable?

 

Per què ser un home

sensible, amable o afable

significa ser menystingut?

 

Com haig de pretendre

ser un bon mascle?

Sóc massa tossut.

 

No vull ser

ni seré allò

que no sóc.

 

No sóc com

qualsevol altre

sense esperit.

 

Ni sentit

tindria ser

allò del que escapo.

 

Sóc qualsevol home,

al mateix nivell que

qualsevol altre.

Alguna vegada has sentit inseguretat al què diran, al teu futur, a la situació climàtica, a la situació artificialitzada que viu la humanitat, a la teva sexualitat o a qualsevol altra situació que et creï inseguretat? Què has fet al respecte quan tú ho has sentit o has vist que algú estava patint per culpa d’aquesta inseguretat? Has creat unes parets d’aire com boira espessa o has fet d’aquest aire la construcció del teu individu o ajudar a construir els individus del teu voltant en llibertat sobrevolant i destruint parets d’aire entre uns i altres, per fer de l’estranyesa el teu confort?

 

PARETS D’AIRE és un espectacle que a través de la poesia de Pau’a’m, la música immersiva de Miquel G. Font i la bellesa de la dansa transporta a l’espectador per un viatge d’autoalliberació, per un viatge de retrobament, per un viatge d’inici que posa límit i final a tots aquells factors que t’oprimeixen o et fan ser opressor. Una escena on les inseguretats tanquen a l’intèrpret dins d’una caixa de ferro, que gràcies a la veu interna i l’ajuda d’una altra intèrpret, que passa de ser un factor extern per entrar dins d’aquesta caixa de ferro amb boira espessa, i gràcies a la cooperació i l’ajuda que es donen podran trencar i fer escampar qualsevol boira, boirina o brisa d’inseguretat entre ells.

 

L’espectacle parla de com retrobar-se un mateix amb la seva versió més verdadera, alliberada de tabús i estigmes, causats per una llarga llista d’inseguretats provocades per factors externs opressors que funcionen com a parets d’aire cap a un mateix o cap als altres. Fent denúncia del masclisme, la lgtbiq+fòbia, la situació climàtica, la discriminació ètnica, la situació capitalista, etc. Un mirall per a qualsevol espectador, que fa pensar sobre quin paper exercim dins del sistema del qual tant ens queixem, però que tant hi contribuïm en cada acció del dia a dia, encara que sigui des de l’assentiment i acatament del mateix sistema.

 

PARETS D’AIRE et convida a trencar aquestes parets d’aire i convertir l’aire tant essencial simplement en el medi per respirar en comunió d’igualtat i llibertats en tots els sentits.

Equip artístic

bottom of page